manuparedes.com

To content | To menu | To search

Friday 21 January 2011

Meditacions

Meditació tàntrica

Fixa la teua atenció en el cor dedicant-te a les teues activitats diàries. Així l'agitació desapareixerà i en alguns dies coneixeràs allò indescriptible.

Parpadeig conscient
http://www.revistadharma.com/parpa7.html

Connexió ment-cor

Mentres medites des del cor, connecta la punta de la llengua amb el paladar i comença a fer un massatge sobre ell.

Connexió mare terra i pare cel

Passe el que passe, respira i no te preocupes de res. Estigues tranquil, relaxa't, sent-te agraït. Tot passarà i la llum entrarà.

Thursday 23 December 2010

Osho: "Vida, Amor, Rialla"

Ama sense posar condicions perquè l'amor es donar-se

La paraula "amor" pot tindre dos significats absolutament diferents; no només diferents, sinó diametralment oposats. Un significat, és l'amor com a relació de parella; l'altre és l'amor com un estat de l'ésser.

En el moment que l'amor es torna una relació de parella, es converteix en esclavitud, perquè hi ha expectatives, hi ha exigències i hi ha frustracions, i un esforç d'ambdós costats per a dominar. Es converteix en una lluita pel poder....

L'amor com un estat de l'ésser és una paraula totalment diferent. Significa que tu simplement ames; no estàs establint una relació de parella. El teu amor és com la fragància d'una flor. No crea una relació; no et demana que sigues d'una forma determinada, que et comportes de certa manera, que actues de certa forma. No exigeix res. Simplement comparteix. I en aquest compartir, tampoc existeix el desig de rebre una recompensa. El mateix compartir és la recompensa.

Quan l'amor es converteix per a tu en una fragància, té una tremenda bellesa i posseeix quelcom que està molt per damunt de la, mal anomenada, humanitat. Té una mica de diví.

Thursday 9 December 2010

Els cinc acords tolteques

Miguel Ángel Ruiz, investigador mexicà, va assolir desxifrar els còdex de la cultura tolteca, on es donaven alineaments de conducta per a la seua societat que aplicava a totes les classes socials. Això va ser molts segles abans de l'arribada dels espanyols. Els quatre acords tolteques més el quint que ell mateix va afegir són:

1.- Sigues impecable amb les teues paraules. Parla amb integritat. Digues solament el que vols dir. Evita parlar contra tu mateix i xafardejar sobre els altres. Utilitza el poder de les teues paraules per a avançar en l'direcció de la veritat i de l'amor.

2.- No et prengues res personalment. El que diuen i fan els altres és una projecció de la seva pròpia realitat, del seu propi somni. Gens del que diuen es refereix realment a tu. Quan siguis immune a les opinions i als actes dels altres, deixaràs de ser víctima d'un sofriment innecessari.

3.- No faces suposicions. Troba la valentia necessària per a preguntar i expressar el que realment vols. Comunica't amb els altres tan clarament com pugues amb la finalitat d'evitar malentesos, tristeses i drames. Només amb aquest acord, transformaràs la teua vida per complet.

4.- Fes sempre el màxim que pugues. El màxim que puguis fer canvia segons el moment; és distint quan estàs sa o quan estàs malalt. Sota qualsevol circumstància, fes senzillament el màxim que puges en el moment que et trobes i, d'aquesta manera, evitaràs jutjar-te, maltractar-te i lamentar-te.

5.- Sigues escèptic però aprén a escoltar. No em cregues, no et cregues a tu mateix ni cregues als altres. Utilitza el poder del dubte per a posar en dubte tot quant escoltes: És realment la veritat? Escolta la intenció que s'amaga en les paraules i comprendràs el seu veritable missatge.

Saturday 4 December 2010

Preparant-se per al 2012

Editorial de la Llic Flàvia Carrión
http://www.astroser.com.ar/editorial_julio_08.html

Ja ningú no dubta que ens estem acostant a un moment inexorable de la nostra història com a espècie. Ni els escèptics poden negar que quelcom està succeint a nivell planetari que va una mica més enllà dels conflictes socials i ecològics o la transformació del paradigma científic.

Per als que vivim aquesta realitat com una experiència energètica d'expansió i connexió, els temps s'han anat accelerant. Creixements abruptes, ruptura de vincles, desaparició de malalties quasi sense intervindre tractament, percepcions acrescudes, sincronitzitats sense límit.

Sembla que estiguérem vivint en un parc de diversions monumental on de sobte s'han activat tots els efectes especials, mentre nosaltres provem tots els jocs alhora.

De vegades és divertit, de vegades és escruixidor, però allí seguim, trobant-li un propòsit a cada experiència, sentint cada moment com si fóra l'últim.

Alguns han trobat la seua pròpia brúixola per a mantenir-se en eix. Uns altres, recent ara s'estan adonant que necessiten una abans que la realitat s'acabe d'enfonsar sobre els seus caps.

Des d'aquesta editorial, avui, vull suggerir-los dotze passos per a no sucumbir a l'adveniment del 2012.

1. Meditació diària. Ahir era recomanable, avui és imprescindible. La meditació diària és el combustible del nostre cos i la nostra ànima per a recórrer aquest temps. Feu-la de manera simple: tres fases, respiració conscient, relaxació corporal, arribada de llum. Com més simple, mes fàcil serà incorporar-la com a hàbit

2. Intenció clara. No podem continuar vivint cada dia com qui es puja a un avió i li diu al pilot: dugues-me on vulgues. Necessitem un mapa. Cada matí, escrigues en els seus quaderns quatre coses: la intenció del dia, la intenció del mes, la intenció per a l'any, i la intenció de tota la vida. Pot ser que vaja canviant diàriament, però sostindrà les teues accions.

3. Registre de somnis. Els nostres somnis ens estan guiant en la direcció de la nostra evolució. Sempre ho han fet, però ara s'ha tornat molt més necessari que parem atenció al que diuen. Practica la memòria del somni, registra encara que no ho entengues, comparteix-lo amb altres.

4. Desenganxe radical. Antigues relacions i personatges del passat s'estan presentant en el nostre camp. El propòsit és que acabem de tancar tots els caps per lligar, desafeccionant-nos (desapegándonos) d'allò que reflecteix la nostra antiga forma de ser. Acomiada't de manera genuïna, amb cartes de comiat que incloguen: agraïment, perdó, assumint la responsabilitat del tall. Descobriràs que, a canvi,  rebràs una energia extraordinària.

5. Xarxes Socials. Aplegat amb altres com tu que comparteixen aquesta filosofia de vida. El canvi ens trobarà reunits. Participa en esdeveniments, exposicions, meditacions globals, fòrums... mantingues-te connectat. Assisteix a cursos, seminaris. Genera els teus propis cercles sagrats.

6. Rituals amb la Terra. La Mare Terra està evolucionant juntament amb nosaltres. De fet, ella és la iniciadora d'aquest moviment i la raó per la qual estem girant cap a una destinació superior. És la nau que ens duu a través del cosmos. Fes rituals de la manera mes simple i universal: deixant una ofrena d'aliment i amor, a ella i les seues criatures.

7. Temps en la Natura. Ix al sol, encara que siga en la terrassa, encara que estiga plovent...pren contacte amb l'energia natural en tota oportunitat que tingues. Camina en lloc de prendre un taxi, observa els senyals del vent, les plomes, els núvols. Carrega't de vitalitat i puresa.

8. Art. Expressa't creativament tot i que cregues que no tens capacitat artística. L'art és una qualitat inherent a l'espècie, solament que ens han condicionat per a acceptar solament certes formes creatives. Pinta, modela, dibuixa, canta, balla, actua. Fes-ho a soles o amb altres persones però permeten que l'ànima parle en el teu propi codi, que és el de l'art.

9. Aferra't al somni. Cada ànima té un somni, i aqueix és el seu Nord. Troba el que te fa feliç i segueix la seua petjada (huella). Abandona definitivament tots aquells prejudicis i creences limitants que te diuen el que "és possible" i el que no. Quan arribe el moment que t'espera com a espècie, no te servirà de res haver fet les coses segons "s'esperava de tu". Troba la teua missió Ja mateix.

10. Neteja kàrmica. Els nostres camps d'energia estan plens de residus que ja no són funcionals al nostre creixement. En altres èpoques, tal vegada ens haguera pres anys comprendre i transmutar aqueixes restes d'experiències kármiques. Avui, l'acceleració i els canvis en el nostre ADN fan esclatar les cristal·litzacions antigues. Neteja el que queda d'elles amb un treball de chakres, sanació amb sons, treball energètic o el que tingues a l'abast.

11. Descans. Tot aquest esdevenir produeix en nosaltres un desacostumat cansament. La matèria és mes lenta a l'hora d'ajustar la seua dinàmica a la de la consciència. Protegeix-te descansant prou, i més. Si pots, prengues una migdiada cada tant, no importa el moment del dia. Si no pots, reemplaça alguna eixida "de compromís" per temps per a tu, relaxació i silenci reparador.

12. Assistència superior. Estem sent acompanyats per entitats espirituals de diferents colors i freqüències, però amb el mateix gran projecte: ser testimonis del meravellós moment que una espècie transita d'una dimensió a altra (si! som nosaltres!). Fins a cert punt, poden ajudar-nos amb connexions amoroses, estímul i inspiració.

Friday 3 December 2010

Afirmacions sanadores

Per a dir-se tots el dies

Jo tinc una salut perfecta, agraïsc per tot el que m'ha donat la vida, per totes les meues experiències, per tot allò viscut i recorregut. Accepte la meua vida amb completa responsabilitat, em concentre en el que desitge i continue avançant. Jo sóc amor, jo sóc llum, jo sóc pau, jo sóc un ésser replet d'harmonia i equilibri. Jo m'estime, em valore, em cuide, i sempre vaig a la recerca de la meua felicitat

Quan fem una imposició de mans o massatge

Que fluïsca la força sanadora divina dins nostre, ens purifique, enfortisca i sane, ens òmpliga d'estima, calor i llum sanadora, ens protegisca i guie en el nostre camí. Agraïm que tot açò se realitze. (Sentir alhora amor i gratitud perquè l'energia sanadora fluïsca lliurement)

Quan meditem

Estar al servei del món
Viure en el cor, no en la ment
Connectar l'amor que ve del teu cor amb el cor del Sol i la Terra
No mirar cap a la foscor, només a la bellesa que t'envolta i l'amor en els ulls.
Sigues agraït per la teua vida i la vida serà agraïda amb tu

Thursday 2 December 2010

El Silenci

Extracte del llibre "Bredam, El canto de amor"
(http://xa.yimg.com/kq/groups/19698501/322117340/name/Del+Bredam.doc)

En el silenci indescriptible marxa el més savi dels consells, la paraula més dolça, la veritat més pura. És en el camí del silenci on es construeixen les grans bases, els més forts fonaments, els més elementals pensaments que transmeten la pau dels temps. Les accions més nobles naixen del silenci. Cada paraula sense pronunciar és doblement poderosa si naix del silenci amb què es manifesta el pensament. El silenci és la clau per a detindre les ambicions, els ímpetus, les energies desbordades. El silenci nodreix el pensament perquè és la seua essència.

La tristesa es duu millor en el silenci perquè les emocions intenses són d'origen personal. Ningú sent amb la mateixa intensitat, per això no és possible sentir igual. Només és possible sentir en silenci i en solitud. El silenci i la solitud són complementaris. La solitud és el silenci de l'ànima i el silenci és la solitud de les paraules. La paraula és un do tan bell que és millor deixar-la anar solament quan és estrictament necessari. El silenci és la veu del cor parlant amb tu. És el que expressa el teu cor. Per això cal escoltar el que diu el cor en silenci i si és necessari deixar al cor expressar amb el verb. El que es diu poques vegades és igual al que se sent. Un bell ensenyament és la que ens conta l'origen de l'eco.

L'eco va ser creat perquè sempre recordes que el que dius sempre regressarà a tu. Va haver un temps que les grans batalles es van lluitar usant la paraula. Eren paraules com fletxes i dards enverinats que causaven desolació, mort i plor. Un dia que els pobles estaven quasi exterminats, es van reunir i van decidir demanar ajuda i consell al vell mestre de la muntanya. Tres governants van marxar durant tres dies i al arribar li van demanar consell davant la imminent destrucció de la seua raça. L'ancià semblava no escoltar la comanda dels governants. Només observava l'infinit a través dels seus ulls color mel. Un d'ells omplint-se de fúria incontenible va llançar una paraula mortal cap al mestre de la muntanya. Després de proferir-la, al cap d'uns instants la mateixa paraula es va escoltar per tres vegades més abans que l'agressor caiguera abatut immediatament als peus d'aquest. Els altres dos li van mirar sorpresos i van regressar amb l'ensenyament que el silenci és el millor escut a les paraules d'ira i odi. Des d'aqueix instant aquell poble va trobar en el silenci el millor escut, el millor instrument de pau, la millor pregunta, la millor resposta.

El silenci és l'eloqüència del cor. Només en el silenci aprens a escoltar. Si escoltar és la raó de la comprensió, el silenci és la raó de la saviesa. Però per ventura el callar és el mateix que el silenci? Calla l'au quan arriba un nou dia? Calla l'aigua del riu en trobar el seu camí al mar? Calla el plor del dolor en cada ésser? Mai deixes sense paraula el que estremeix el teu cor. És per això que l'au canta amb l'alegria d'un nou dia, l'aigua del riu per tornar al mar, el plor del dolor per escapar del cor. Encara en aquests actes hi ha silenci, perquè ve de l'essència mateixa.

Alguns solen dir que el silenci és l'absència del so. El silenci és l'equilibri del so. Si dues ones de so amb la mateixa intensitat i en sentit contrari es troben, llavors, es produeix el silenci. Per això no podrà existir el silenci sense l'equilibri del verb en tu. Que les teues paraules siguen el reflex fidel d'un ànima noble, perquè quan isca regresse a tu amb la mateixa intensitat que com es va anar. Només així sabràs que el silenci li va donar en justa mida l'equilibri a la teua ànima, a la teua ment i al teu cor.

El silenci és la primera eina per a saber si el món al teu al voltant t'escolta i tu l'escoltes a ell. S'aprèn a escoltar en el silenci, però s'aprèn més a sentir quan aprens a escoltar. Sé llavors com el silenci, aparentment inexistent però fermament útil i recorda sempre açò:

• Qui coneix el silenci diu més amb menys paraules.
• Qui coneix el silenci pensa més de dues vegades el que vol dir.
• Qui coneix el silenci parla de cor a cor
• Qui coneix el silenci calla primer, després observa i finalment decideix la utilitat de la paraula
• Qui coneix el silenci venera el valor sagrat del verb
• Qui coneix el silenci exerceix control de la seua existència
• Qui coneix el silenci coneix la llum de l'existència suprema.

Monday 22 November 2010

Ho'oponopono: Cura't i cura'ls

Segons la tècnica Ho'oponopono, la realitat de la nostra vida es munta a partir de les nostres projeccions, açò és, els nostres prejudicis, plantejaments, idees preconcebudes sobre la realitat que ens envolta. Quan hi ha quelcom negatiu en la nostra vida, açò reflecteix una negativitat que està dins nostre i que hauríem de sanar. La màgia en açò se produeix quan, en sanar-nos a nosaltres mateixos, estem sanant també les persones i aspectes de la nostra vida que estaven malalts.

I com s'aplica i s'aconsegueix aquesta sanació pròpia i externa? És molt senzill. L'única cosa que hem de fer és expressar el nostre sentiment de perdó, agraïment i amor cap a aquell aspecte de nosaltres que hem de sanar... El resultat serà no sols una sanació del nostre cos-ment sinó una sanació de totes les persones i situacions que estan presents en la nostra vida.

"Amar-te a tu mateix és la millor manera de millora-te i segons te vas millorant, millores el món" "Quan vullgues sanar quelcom en la teua vida, mira amb molt d'amor i comprensió al teu interior"

Les paraules "Ho sent, gràcies, t'estime" invoquen l'esperit de l'amor que farà que el procés de sanació dins teu i en les persones que t'envolten se pose en marxa.

Més info:

- Programa de radio "L'ofici de viure: Ho'oponopono" http://www.catradio.cat/reproductor/450077/atencio
- Article "El amor cura: Ho'oponopono" http://www.amarseaunomismo.com/el-amor-cura-ho-oponopono/

Monday 1 November 2010

Poliamor, un camí de transformació

Què te semblaria poder expressar i irradiar el teu amor de manera lliure a tants hòmens o dónes com vulgueres o sentires? Què te semblaria anar més enllà dels teus apecs i no tindre por a ser abandonat per la teua parella? Què te semblaria amar de manera tan generosa que respectares la llibertat sentimental i el camí d’e’evolució de les persones que estimes? Què te semblaria poder amar a les parelles de la teua parella i reconéixer el teu cor en els seus ulls? Tot açò és possible a través de la pràctica del poliamor.

Segons Wikipedia, Poliamor significa “tindre més d’una relació íntima, amorosa, sexual (no necesàriament) i duradera simultània amb vàries persones amb el ple consentiment i coneixement de tots els amors involucrats”.

¿Què ens impedeix ser poliamorosos?

Entre les raons més poderoses que ens ha impedit fins ara oferir el nostre amor incondicional als altres ha estat degut principalment per la devastadora acció de moltes religions que s’han aprofitat de la manipulació de la por, la culpa i altres invents per a mantindre el control sobre les persones i guanyar diners.

No obstant això, ha arribat el moment en què les persones som suficientment madures i conscients com per adonarse’n de tots els condicionants artificials que ens han siguts implantats des de petits per institucions religioses, polítiques, socials i els seus mitjans de comunicació. Ha arribat el moment de respirar llibertat i despertar.

Algunes influències destructives de la religió en les limitacions a la llibertat de l’individu contemporani són molt evidents i altres no tants. Entre d’altres podem esmentar les següents:

(En elaboració. Proximament aquest article s'acabarà de redactar)

Wednesday 27 October 2010

Els altres són el nostre mirall

El sentiments que sorgeixen en nosaltres respecte a la nostra relació amb els altres ens permeten conèixer-nos millor ja que els altres són el reflex de nosaltres mateixos.

Quan algú t'insulta i et molesta, és interessant analitzar amb distància el perquè d'eixe sentiment. Moltes vegades, el resultat d'eixa anàlisis ens desvetlla precisament condicionaments i concepcions mentals del que està bé i el que està mal, de la justícia i injustícia. Tanmateix, eixes concepcions són només que convencions socials i, llavors, inventades, falses i irreals.

Quan allò que els altres diuen no et fa mal significa que estàs net i que el teu ego ja no se sent ferit. Els insults dels altres et traspassen, no es queden. Quan algú te tracta amb odi i/o t'insulta, eixe és, principalment, el seu problema, no el teu. La persona que te insulta ja té el seu càstig sent així. 

L'actitud que propose té a vore amb una forma de vida d'acceptació sense expectatives. Si no se tenen expectatives difícilment se pots sentir decebut quan t'insulten o no et tracten amb respecte doncs, en realitat, no esperaves que ho feren. Aquesta actitud d'acceptació ens permetrà tindre el cap net i clar per poder prendre decisions més encertades davant una persona que ens tracta malament.

Les raons per les quals una persona s'emprenya poden ser molt variades però, en el fons, l'emprenyament és un crit desesperat que demana ajuda i amor. Amb açò no vull dir que pugem ajudar eixa persona donar-li, per exemple, una abraçada (encara que de segur que a voltes aquesta sí és una bona solució de resoldre un conflicte) però, almenys, ens estalviarà a nosaltres un emprenyament (i molta energia vital, per cert) doncs no té sentit emprenyar-se amb una persona que, en realitat, està demanant ajuda desesperadament.

page 2 of 2 -